dijous, 13 de juny de 2019

CANVI DE MITJÀ DE TRANSPORT


 Desprès de 31 anys amb caravana començant amb una Adria i passant per tres Roller, comprades a Turmo quan era concessionari d'aquesta marca. Finalment tornem a tenir un altre Adria però aquest cop una autocaravana Sonic Axess. ha costat que arribes però finalment ja la tenim al concessionari Turmo ara només falta matricular-la i instal.lar els accessoris i a veure com ens adaptem a aquesta nova manera de viatjar. Us anirem explicant. BONA RUTA




En aquest enllaç podeu veure el vídeo d'aquesta impressionant máquina.

dilluns, 21 de gener de 2019

ESTIU 2018. CÒRSEGA. UNA MUNTANYA EN EL MAR


Una muntanya en el mar” així definia el geògraf alemany Friedrich Ratzel a Còrsega.



Quan vàrem començar a preparar el viatge tothom ens feia agafar por, els comentaris que ens feia gent que ja havia estat que si males carreteres, que no trobareu càmping que hi ha molta gent. Així que amb moltes recances vàrem comprar els bitllets del Ferry. Us tinc que confessar que només en un càmping ens van dir que estava ple, suposo que per la mida de la caravana, tot i que no hi havia cap problema perquè just al costat hi havia un altre similar amb els mateixos equipaments i valoracions. D’un altre no ens vàrem quedar perquè era un desastre l’única avantatge era que tenia accés a platja i per això tenia gent.

Les carreteres era qüestió de paciència no us fitxeu en els quilometres i calculeu el temps perquè son molt lents de recórrer. Respecte a la gent només vàrem trobar molta a la zona de Portovechio i a Bonifacio, però la mateix Bonificacio si t’allunyes una mica trobes un munt de platges solitàries.

Al comprar els bitllets del Ferry et demanen els metres de la caravana i l’alçada com que variava nomes uns quants centímetres (la nostre fitxa tècnica diu que te una alçada de 235 cm) vaig optar per la barata, que hi farem, i ja veus al personal de la companyia Corsica Ferries amb una cinta mètrica comprovant l’alçada i mirant els maleters dels cotxes i els interiors de les caravanes, nomes érem dues caravanes a l’interior del Ferry.
Vaig tenir que pagar la diferencia d’alçada.


L’entrada i sortida del continent cap problema però baixar del Ferry a Còrsega i pujar al Ferry també a Còrsega va més justet perquè la rampa fa una mena de b baixa que si no l’agafes en diagonal piques al darrera.

Vaig decidir desmuntar el portabicicletes que porto a la llança per tal de tenir més maniobrabilitat en els girs i en les maniobres i crec que va ser un bon encert.

Al final del relat afegiré algunes sortides que no vàrem realitzar però que us poden servir per organitzar el vostre viatge donada la poca informació trobada a les xarxes respecte als viatges realitzats en caravana.

Si voleu consulta els càmpings utilitzats durant aquest viatge podeu clicar aquí.

Si us voleu descarregar la ruta en PDF podeu clicar aquí

Còrsega –Korsika en cors_ Corse en francès.

Còrsega és la més gran de les illes franceses (8.720 Km2) i la quarta del Mediterrani, després de Sicília, Sardenya i Xipre. Geogràficament forma part de la regió italiana, atès que sols la separen 12 Hm. de Sardenya (estret de Bonifaci) i 82 Km. De Piombino; la distancia amb el territori continental francès és de 170 Km. La seva característica més destacada és la gran diferencia que hi ha entre la costa occidental que és alta, turmentada i oberta en profundes cales, i l’oriental que és plana, gairebé rectilínia i prolongada en breus planes pantanoses. L’interior és molt muntanyenc, amb antiquíssims relleus granítics que formen una cadena ininterrompuda en direcció nord-est-sud-est. Per les profundes i estretes valls corren breus rierols impetuosos que amb prou feines arriben als 50 Km els més llargs. Igualment variada és la vegetació: de la flora típicament mediterrània de les costes (atzavares, palmeres, eucaliptus, llorers) es passa las conreus arboris (oliveres, mandariners, ceps, cítrics), dels vessants i de les altes muntanyes (castanyers, roures, pins, alerços). El clima ve caracteritzat per uns estius secs, els hiverns rigorosos i les estacions equinoccials molt plujoses (plou més a Bàstia que a Ajaccio). L’interior és bastant més fresc i humit que la costa. Amb freqüència bufa un fort vent de l’oest anomenat “libeccio”.


Historia

Poblada des del Neolític, la Còrsega prehistòrica es va caracteritzar per la presencia de pobladors torreans que van aixecar els característics monuments megalítics durant l’edat del bronze.



 L’illa, on van començar a assentar-se algunes colònies gregues a la costa oriental, va començar a ser romanitzada l’any 259 a. C. Amb la decadència de Roma, Còrsega també va suportar les incursions de pobles bàrbars, sobre tot de sarraïns. Al segle XI, el papa Gregori VII la va confiar al bisbe de Pisa. Aquest fet va marcar una llarga influencia de Pisa tant des del punt de vista eclesiàstic com civil que va persistir fins a final del segle XII quan, després de la guerra de Melòria (1284), el poder de Gènova va anar ampliant poc a poc la seva influencia a la illa, sobre la qul va dominar amb diverses vicissituds durant cinc segles. La presencia genovesa es va deixar notar entre els anys 1453 i 1562 per obra de Banco di S. Giorgio, qui va imposar una administració fèrria, excepte un breu parèntesis dels anys 1464 – 1478 durant els quals el territori va ser administrat pels Sforza, ducs de Milà. Gènova va exercir novament el seu domini entre els anys 1568 i 1729, sempre en un clima turbulent on destaca la revolta dirigida per Sampiero Corso l’any 1553. El 1736 es va produir una insurrecció capitanejada pe l’aventurer alemany Teodor de Neuhoff que va proclamar un efímer regne. Finalment, Gènova, pressionada per noves insurreccions aquest cop dirigides per Pasquale Paoli (1755), va cedir Còrsega a França l’any 1768, la qual cosa va posar fi a la independència de Paoli (1769). L’any 1790 l’illa es va convertir en departament francès, tot i conservant la tradició i la cultura de l’independentisme..

IDIOMA




Dissabte 28 de juliol

Sortim de casa a les 7,40 h. del mati i marxem ja a buscar la caravana per començar les vacances. A les 15h. passem per Arles, el termòmetre marca 33º, un dia molt xafogós, les àrees son plenes a vessar i el trànsit és intens.

La idea era para a dormir a la darrera àrea abans de Niça però truquem a l’oficina de turisme d’aquesta ciutat, i tot i que la companyia de  Ferry havia dit que no, a turisme ens diuen que amb el bitllet podem anar al port i dormir a dins que esta preparat així que un dissabte a la tarda ja ens veus travessant la ciutat amb la caravana i a la porta del port dels Ferrys un vigilant de seguretat amb bastanta mala gana, ens diu que no podem entrar fins l’endemà  a les cinc del mati.

Per tant altre cop carretera i manta ens enfilem per la carrereta de la costa en direcció a Mònaco i en un mirador amb parada d’autocars ens aturem a passar la nit amb una mica de recança per si tenim alguna visita no desitjable o si be la policia a treure’ns.

Sort que a la darrera àrea de servei de l’autopista vaig preparar tant el dipòsit d’aigua com el lavabo.


Diumenge 29 de juliol

Hem passat la nit millor del que esperàvem, molta calor i algun que altre grupet a fer algun “botellon”,i el soroll dels cotxes però que hi farem.





Ens llevem a les 5 i a les 5,15 ja estem al port fent cua, esperant que buidin el vaixell i carrega el nostre,. Hi ha bastant enrenou perquè a la mateixa hora surten dos vaixells. Ens comprovant les mides i de que no portem més passatgers dels declarats.








Finalment pugem al Ferry, esmorzem dalt del vaixell i després de set hores de trajecte arribem a les 14 hores a l’Issula baixem i anem a cercar el primer càmping previst Village de l’Ostriconi i no ens ha agradat gens, calor bastant descontrolat en un entorn de terra i pols. Ràpidament decidim marxar cap a la segona opció a Saint Florent, càmping Olzo ens convenç per quedar-nos alguns dies. L’ombra dels seus arbres i la neteja dels lavabos son els punts clau de la nostre decisió.

Sopem al restaurant del càmping unes pizzes boníssimes.


Dilluns 30 de juliol

Primer dia de platja a Còrsega . Busquem una  platja a prop del poble, on tenim pineda i mar.

Des de la platja veiem la ciutat de Saint Florent amb tota la seva silueta i el mar davant. Gaudim de la vista i del mar que és totalment  transparent.



Un cop dinats a la pineda un altre “banyet” i cap a visitar el poble i al seva antiga catedral, Sainte-Marie del segle XII és el segon monument religiós del temps dels pisans, l’altre és la Canonica de Bastia. Les dues catedrals son d’estil semblant, tres creuers amb absis, finestres d’arc estret, escultures molt poc adornades. Cal destacar en aquesta, el Lleó i les dues colobras, en els capitells dret i esquerre de l’entrada




La calor és tant intensa que decidim retirar-nos al càmping

Dimarts 31 de juliol


Avui ens llevem aviat per anar a fer el sender del litoral. Per aquest motiu agafem un vaixell de la companyia Popeye, que ens permet agafa nomes anada, que ens porta fins a la platja de Loto. Quan baixem del vaixell per començar l’excursió quedem bocabadats el paisatge es paradisíac l’aigua no tant sols es transparent si no que ha passat a ser de color turquesa.

De sobta a la platja apareixen uns vaques de color marrons fosc amb uns banyes ben grosses passant pel mig dels para-sols i dels banyistes.





Punta Mortella




Estem al Desert des Agriates amb 160 Km2 de pedra i “macchia”. Amb 35 Km. de costa amb trams verges, alguns nomes poden ser accessibles per mar o a peu. Tres pistes forestals porten de la carretera principal fins el mar


La ruta per el sender és molt maca però el dia és molt calorós portem vuit litres d’aigua per tres persones i al final ens aniran justos. Ens banyem per totes les caletes, el únic problema de l’excursió ha estat la forta calor que fa aquest estiu.

Dimecres 1 d’agost

Dia de descans després del dia d’ahir anem a Saint Florent al mercat que hi ha muntat i a comprar queviures.

Dijous 2 d’agost

Donada la gran onada de calor que patim descartem fer l’excursió del sender dels duaners situada a la punta nord de l’illa i fem una ruta turística amb cotxe per tot el Cap Corse.


Sortim del càmping en direcció Bastia l’atravessem i seguim fins a Erbalunga un petit poble molt interessant. Seguim la carretera que va vorejant la costa i decidim parar a banyar-nos en una platja de sorra fina.


Després del bany ja anem, cap a Macinaggio per buscar un restaurant per dinar i trobem un lloc magnífic, després de dinar migdiada a la platja i continuem per la part nord de l’illa però ara pel costat oest fins a Centuri Port poble de pescadors i gaudim d’una vista espectacular. La nit ens agafa abans d’arribar a Nonza i ja continuem cap al càmping.





Un itinerari preciós i recomanable



Divendres 3 d’agost

Darrer dia de platja. Tornem per la carretera d’ahir al vespre per visitar Nonza, edificada a sobre d’un sortint rocós impressionant i vigilada dat de tot per una torre  quadrada amb unes molt bones vistes.









Enfront hi ha l’església barroca de Sainte-Julie

La platja de Nonza que veieu des de la torre te un quilòmetre de llarg i es molt ampla. La seva forma actual es conseqüència de l’explotació d’amiant del Mont Cuccaro, fruit de la gran quantitat d’anys durant els quals es van extreure grans quantitats  de material.

Podeu baixar la platja per un camí que surt del costat nord del poble ben senyalitzat

Més tard ens aturem en una  una platja on banyar-nos.

Després marxem cap a Patrimonio la seva fama es deu als seus vins (no precisament al seu patrimoni) vàrem anar a una bodega per degustar algun dels vins i comprar algunes botelles.

A la tarda descans al càmping i al capvespre anem banyar-nos mentre el sol és pon.

Dissabte 4 d’agost

Marxem cap a Corti (Corte), el paisatge canvia: muntanyes i boscos apareixen per tot el itinerari.








Ens instal·lem a la vora de Corti en un càmping sota les alzines, en el propi càmping hi ha unes piscines naturals que ens ajuden a treure el calor del dia.







Diumenge 5 d’agost

Avui toca excursió a la vall de Tavignau. La temperatura és molt alta i la pujada per la vall feixuga. Seguirem la vall fins al pont Russulinu, on també hi ha una font, és un camí molt ben traçat de bast
















Desnivell: 450m.
Horari aproximat sense comptar parades: 4,30h.
Distància: 12,30 Quilometres.

Dilluns 6 d’agost

Després de l’excursió ahir avui toca fer visites pel voltant anem cap a Venatu i Vivantu pobles sense gaire interès. Ens desviem per veure l’església de Santa Maria d’Arca. Com no podia faltar anem cap al riu sota un pont dissenyat per Eiffiel amb un indret per banyar-se.





Al migdia dinar al restaurant Terra Corsa de Corti molt recomanable.

Dimarts 7 d’agost

Al mati un dels components del grup es desperta amb gastroenteritis esta clar que el fort calor l´ha afectat.

Enfilem el dia cap a la costa oest, l’idea es quedar-nos a dormir en algun lloc i fer dos dies però depenen de l’evolució tornarem cap a  la caravana.

Passem per l’Scala de Dieux i després ja comencem a trobar tot tipus d’animals al bell mig de la carretera






El paisatge es totalment diferent, boscos plens de pins i falgueres, un paisatge humit i d’alta muntanya ens acompanya tota la ruta fins arribar a uns congostos que son una meravella.



Gorgues d’Spelunca cal deixar el cotxe a Evisa, 829 metres el camí surt del costat del cementiri, és part del sender “Mare e Monti” baixem per un camí ben traçat i ens endinsem a l’engorjat fins arribar al pont genovès de Pont de Zaglia i després ja arribem al pont de la carretera. Aquí caldrà haver previst la tornada ja sigui amb un altre cotxe o autobús de línia però en aquest cas tindreu que fer 2 quilometres més fins a la confluència de la carretera D124 amb la D84 que hi ha una parada d’autobús però nomes en temporada alta i a les 14.10 (estiu 2018).

Desnivell: -620m. Fins al pont de la carreteraHorari aproximat sense comptar parades: 2h. (només anada)





Seguim fins a sortir al mar a Portu i després ja seguim la costa per arribar a les Calenches, un desplegable de roques vermelloses de diferents formes i mides que s’estenen fins el mar.






Començar a ploure i com que veiem que el malalt no evoluciona gaire be decidim fer el camí de tornada.

Dimecres 8 d’agost




Marxo sol a fer una excursió Ruta circular al peu del Mont Cardo. Deixo el cotxe a l’església de Santo-di-Pietro-di Venaco. Segueixo el carrer per davant de l’Ajuntament en direcció a les Bergeries de Tatarellu (1.330m). Segueixo el camí i arribo a la Bergerie de Coda a u Pratu (1.648m.) situada en un cercle de blocs de roca. Creuem el torrent Misogno fins arriba a l’ermita de Sant Eliseo (1.555m.), abans però haureu passat per una font cosa d’agrair. Des de l’ermita baixa un bon camí ben senyalitzat que ens portarà altre cop a Santo Pietro.

Enlloc de deixar el cotxe a l’església el podeu deixar al final del carrer i us estalviaríeu alguns minuts tant a l’anada com a la tornada

Desnivell: 900m.
Horari aproximat sense comptar parades: 5h.
Distància: 10,5Quilometres.











































Dijous 9 d’agost

Ja tenim tot l’equip recuperat així que marxem cap al llac de Melo (Melu) Vall de Restonica.
El paisatge d’alta muntanya, molt variat i bonic. Un engorjat per boscos amb grans avets ens porta a deixar el cotxe en un pàrquing de pagament a mitja hora d’on començar el camí d’ascens.









La carretera asfaltada arriba fins a la Bergerie de Grotelle (1.370m.) però en quan l’aparcament esta ple fan deixar el cotxe una mica més avall.

El camí esta molt ben senyalitzat amb pintura groga. Passareu també per la Bergerie de Melo on també hi ha servei de bar igual que a la de Grotelle)






El sol apreta de valent, la pujada es fa feixuga però el paisatge s´ho val.

Arribat a un punt senyalitzat pots decidir pujar pel camí normal o be agafar un camí que pujar per uns gran blocs de pedra i unes escales que es per on decidim pujar nosaltres.

Finalment arribem al llac, dinem i comencem la baixada més ràpid ja que els núvols amenacen pluja com així passa i arribem ben xops al cotxe.

Desnivell: 400m.
Horari aproximat sense comptar parades: 3h.
Distància: 5 Quilometres.





Divendres 10 d’agost

Després de la fantàstica excursió d’ahir enganxem la caravana i cap a Porto Vechio. Tenim bastanta distancia per lo que representa moure´s en aquesta illa, 50Km., vàrem trigar dues hores.








Arribats al migdia la calor és molt forta sort que encara trobem una parcel.la amb un mica d’ombra d’uns eucaliptus i un bon bany  a la piscina.

Per la tarda visitem Porto Vechio, un poble de mar amb el port i les cases dins de la muralla. Amb moltes botigues de marca i amb un preus dels és cars de l’illa.


Pugem a la torre del castell, val la pena fer-ho doncs des de dalt veus les antigues salines i la vista del golf.

Dissabte 11 d’agost






Avui toca anar fins a l’extrem sud de l’illa Bonifacio. La cua de cotxes per accedir-hi es considerable.





Quan arribem descobrim una fortificació que s’enlaira sobre el mar majestuós i imponent, on s’endevina l’activitat i importància que tindria a la seva època.

Aparquem dalt de tot en un gran pàrquing que hi ha un cop travessada tota la fortalesa.

Passem tot el mati i el migdia a la població i dinem en un restaurant a l’ombra d’uns roures. Visitem tambe el cementiri just al costat d'on aparquem

A la tarda marxem direcció Ajacció per banyar-nos al mar i en una platja on estem totalment sols, impressionant.

Diumenge 12 d’agost

Anem cap l’interior on gaudim d’unes vistes impressionants, ens endinsem en uns boscos atapeïts d’avets.

Sembla impossible que estiguem tant a prop del mar i tinguem un paisatge tant d’alta muntanya.




Avui fem una petita excursió però no per això menys espectacular anem a la Piscia di Gallo (Pixat del gall) nom ben singular.

Deixem el cotxe a l’aparcament de pagament (3€) un lloc amb dos restaurants i lavabo. A 3,5 quilometres després de la pressa de l’embassament de l’Ospedale. Des de el mateix aparcament surt un camí ben senyalitzat que passa pel mig dels dos restaurants, seguirem el camí fins arribar a una roca gairebé en equilibri. Ara el camí baixa amb forta pendent i davant nostre aviat veurem la cascada que cau en línia recta des de la paret de roca vertical. Els darrers metres es fan per un camí equipat.

Desnivell: 150m.
Horari aproximat sense comptar parades: 2h. Anada i tornada
Distància: 5,2 Quilometres.










 Desprès ens acostem fins a les agulles de Bavella



I ja tornem cap a la caravana


Dilluns 13 d’agost

Ens traslladem de càmping, només són uns 100 quilometres i escaig però triguem tres hores fen pujades i baixades. Ens instal·lem al càmping U Prunelli a Porticio a prop d’Ajaccio.







A la tarda ens apropem a Ajjaccio ja que es celebra la setmana de Napoleó i es fan diversos espectacles. Gaudim d’una desfilada i una gran batalla de diversos exercits disfressats de l’època.









Dimarts 14 d’agost

Anem a banyar-nos al golf d’Arena Piossa i provem unes mascares per sota l’aigua del Decatlhon. Seguim la carretera i arribem a una cruïlla on gaudim d’unes vistes espectaculars i on existeix una petita botiga amb taules de pícnic on dinem i fem una compra de formatge i embotits. Un dinar espectacular amb postres incloses (uns bunyols de vent impressionants).


















Després del dinar seguim la ruta per nar  visitar l’indret prehistòric de Filitosa de la cultura dels Torreons, de la mateixa epoca que la cultura megalítica però aquests dominaven el bronze.


























De tornada parem a Petreto-Bicchisano a la carnisseria Fieschi una carn boníssima.

Dimecres 15 d’agost



Avui dia de descans, neteja de la caravana, rentadores i gaudir de la piscina.

Dijous 16 d’agost

Aprofitem per acabar de visitar Ajjaccio. Comencem pel museu Fesch de pintura italiana , segons diuen un dels mes important d’Europa.





Continuem per visitar la casa natal de Napoleó. La catedral esta tancada per ser la hora de dinar, així que aprofitem per fer-ho també nosaltres anem amb el cotxe a un restaurant de la costa on fem un bon dinar a base de peix al pes (els restaurants de peix son bastant cars a tota la illa).





Després de dinar fem el darrer bany a la illa.

Divendres 17 d’agost

Ens llevem a les 4,20 del mati per anar a embarcar al port d’Ajjaccio.








Desembarquem a Toulon cap a les 14h. Amb obres per tot arreu i complicat sortir de la ciutat. Un cop a l’autopista ens trobem un gran “bouchon”.

Finalment parem a dormir a prop d’Arles.

Dissabte 18 d’agost

Ens llevem i cap a l’autopista amb més bouchons. per tornar cap a casa

Altres excursions

Sentier des Douaniers: de Macinaggio a Barcaggio (punta nord de l’illa). Hi ha un vaixell en temporada alta que fa el recorregut i per tant només tindreu que fer la ruta en una direcció.
Cascades des Anglais des de el Col de Vizzavona.
Cascada de Polischelu entre el coll de Bavella i el Coll de Larone
Conjunt megalític de Cauria
Pont Spin’a a Cavallu a prop de Sartène
Menhirs de Pagliaju al sud de Sartene
Llac de Capitell al costat del llac de Melo
Llac de Nino